Com molt bé sabem, les coses canvien i evolucionen constantment , i per tant, la web també ho fa.
Com molt bé ens va explicar en Xavi, s’ha passat d’una Web passiva,(Web 1.0) a una Web totalment dinàmica, on els usuaris poden generar, compartir i intercanviar informació (Web 2.0)
La Web 2.0 pretén potenciar la comunicació i les relacions socials, així com facilitar l’intercanvi d’informació generada per tots els usuaris, que han passat de ser passius a ser totalment actius.
Veient les característiques de la nova Web, seria possible aplicar-les a l’educació?
Actualment, els usuaris de l’educació ( alumnes) són totalment passius i sense cap possibilitat de participar a formar la xarxa de coneixement , a l’escola no hi ha cap mena d’intercanvi de informació entre alumne-professor, és a dir, la relació que hi ha és totalment vertical i jerarqueritzada.
Aplicant aquestes característiques, l’educació seria ben diferent. Els alumnes passarien a ser totalment actius i participatius, entre alumnes i professors es teixiria aquesta xarxa de coneixement mitjançant una relació horitzontal, sense jerarquitzacions, i on tothom ( alumnes i professors) pogués aportar la seva informació, compartir-la, contrastar-la i intercanviar-la. D’aquesta manera, la xarxa de coneixement estaria en creixement constant.
El fet de que l’usuari passi a ser actiu implica una responsabilitat i una implicació per part de l’usuari (alumne) però també fa que l’interès d’aquest augmenti ja que ell també es sentirà part d’aquest projecte, en aquest cas, de crear coneixement. Alhora que l’interès per part dels alumnes creix, les problemàtiques educatives actuals com són el fracàs i l’absentisme escolar podrien anar reduïnt-se de manera considerable.
Apostem per una educació 2.0?
Foto: Dominic's pics
