La meva relació al llarg de la vida amb la tecnologia

El fet de representar la nostra relació amb la tecnologia al llarg de la vida m’ha fet veure que la vida en si mateixa és tecnologia. Constantment estem consumint tecnologia i ni ens adonem, potser a causa de la visió tancada que tenim de tecnologia.
Nosaltres creixem i la tecnologia ens acompanya al llarg de la vida, la tecnologia també creix, evoluciona al nostre costat. Per això crec que és important tenir consciència de que nosaltres som consumidors i alhora productors de tecnologia.

El que m’he adonat és que la tecnologia que més rellevància ha tingut per jo és la tecnologia organitzativa; la família, escola, amics... Sense deixar de banda les altres que m’ha permès gaudir de la música, de l’esport, dels viatges, de les excursions,etc.

El que vull transmetre amb la meva tecnoautobiografía és la importància que té la tecnologia a les nostres vides , ja que possiblement si aquesta tecnologia no hagués estat present no seriem les mateixes persones, ni potser estaríem.
Per açò, a la tecnoautobiografía he volgut destacar allò que considero més important en la meva vida com ara la família, els amics, els esports i la música, sense deixar de banda tota aquella tecnologia que ens fa la vida més fàcil i còmode!

En Finlandia internet será un derecho constitucional

Desde el 2010 en Finlandia internet será un derecho constitucional, lo que significa que el Estado les dará conexión a las personas que no posean. Esta medida entrará en vigencia desde julio del año próximo y, como mínimo, la conexión tendrá que tener una velocidad de 1Mbps, pero esto es sólo una medida transitoria ya que, supuestamente, para el año 2015 pretenden llegar a tener 100Mbps. Finlandia se convierte así en el primer país del mundo en declarar que una conexión a internet de alta velocidad es un derecho constitucional.

M'ha sorprés molt veure aquesta noticia i sobretot m'ha fet reflexionar sobre si el fet de posar internet a totes les coses disminuirà el risc d'exclusió de la societat.

Personalment consider que el fet de posar internet a casa de totes les famílies no implicarà que tothom tengui les competències bàsiques per fer-ne un bon ús, i per tant, la problemàtica es mantindrà.
La solució no crec que sigui tant sols donar les eines , sinó que és molt més complexe, és tracta de donar eines però també educar a les persones perquè siguins capaces d'utilitzar-les adequadament.

Avui ja és demà!

Al llarg de la història s’ha cregut que l’humà era l’amo i senyor de la naturalesa i s’ha relacionat màquina-tecnologia (mite de la màquina). Les conseqüències d’aquests pensaments són encara visibles a la societat, sobretot a la d’Occident.



Per una part, tendim a prejutjar una societat envers la seva possessió d’artefactes, és a dir, fèiem judicis sobre el subdesenvolupament o el progrés d’una societat fixant-nos amb els aparells que tenen, sense tenir en compte si han desenvolupat altres tecnologies no-artefactuals, d’aquesta manera menyspreem la diversitat sociotècnica al no tenir en compte les altres tecnologies no-artefectuals.

D’altre banda, vivim creient que cada nou artefacte produirà una millora en la vida humana, és el que anomenem imperatiu tecnològic, pensam que la tecnologia artefactual és sempre font de progrés i de superació.
Un dels greus errors en que caiem la societat és en el fet de separar conceptes tant estretament lligats com són tecnologia, ciència i societat (determinisme tecnològic).
El fet de que ens als anys 60-70 es replanteges l’imperatiu tecnològic, ens va permetre entendre que en el procés de configuració de les tecnologies, societat i ciències hi tenen un paper fonamental, és un procés multidireccional. “ al mismo tiempo que la tecnología construye la sociedad, los grupos y actores sociales, con sus valores e intereses, configuran la tecnología”. Aquesta nova visió és la que anomenem enginyeria heterogènia.

Una possible solució per evitar caure en tots aquests errors és el fet de tenir constància dels 4 grups en què “dividim” la tecnologia, cal canviar la visió restringida de la tecnologia per una visió més àmplia. Sense aquesta visió, ens serà impossible comprendre com la societat configura la tecnologia, i com aquesta construeix la societat.

Dividim la tecnologia en 4 grups per entendre-ho millor:

• Tecnologies organitzatives -->no són identificables amb cap objecte.Ex: família
• Tecnologies artefactuals --> identificables, certa independència envers els humans. Ex: rellotge, radiador.
• Tecnologies simbòliques --> tècniques de representació i construcció, substitueixen la realitat per símbols. Ex: moneda, estadística
• Biotecnologia -->incideix sobre la vida biològica. Ex: fecundació in vitro, vacunes.

Partint de la base de que avui dia encara es coneix poc tot el que implica el concepte tecnologia, cal educar un subjecte capaç d’entendre el procés de configuració de la tecnologia i amb una visió més àmplia ja que el procés de socialització tecnocientífic al que esteim sotmesos encara ignora les relacions entre ciència, societat i tecnologia, cal que societat i tecnologia és donin la mà de manera definitiva.

Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario

Quin model de societat de la informació volem i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Com moltes vegades ens passa, allò que esteim fent no té res a veure amb el que realment volem fer.


En aquest cas, crec que hi ha un gran abisme entre el model de societat que s'està construïnt i el model que s'hauria de construir.


Pens que s'esta construïnt una societat que no és capaç d'assimilar, seleccionar, gestionar i qüestionar la informació. Vivim a una societat en què la informació esta interconectada però que no tothom pot tenir-hi accés, i d'aquí deriven els problemes d'exclusió social , d'analfabetisme, etc.

Crec que la societat que hauriem de construir ( potser és idílica) és una societat on la informació sigui a l'abast de tothom, és a dir, que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats i que ningú quedi exclós pel fet de no poder accedir a la informació. Que el fet de que la informació estigui interconectada aporti multiculturalitat, coneixement, valors, etc. i no exclusións.

El paper de les TIC és fonamental ja que gràcies a elles és produeix aquesta difusió massiva de informació, en el qual ni el temps ni l'espai suposen un problema. Per això, crec que és molt important formar persones CRÍTIQUES, capaçes de qüestionar tot allò que reben i de fer un bon ús de les TIC.


Així doncs, crec que un bon model de societat de la informació seria aquella on tothom pogués tenir accés a les TIC i a la informació. D'aquesta manera la informació s'enrriquiria de coneixements, cultura, valors, costums,etc. Un bon model de societat seria aquella on totes les persones tinguessin les competències suficients per fer un bon ús de les TIC i per ser crítiques davant la informació.


Hi ha que dir que personalment crec que és molt difícil que això ocurreixi, vosaltres que creieu?