Avui ja és demà!

Al llarg de la història s’ha cregut que l’humà era l’amo i senyor de la naturalesa i s’ha relacionat màquina-tecnologia (mite de la màquina). Les conseqüències d’aquests pensaments són encara visibles a la societat, sobretot a la d’Occident.



Per una part, tendim a prejutjar una societat envers la seva possessió d’artefactes, és a dir, fèiem judicis sobre el subdesenvolupament o el progrés d’una societat fixant-nos amb els aparells que tenen, sense tenir en compte si han desenvolupat altres tecnologies no-artefactuals, d’aquesta manera menyspreem la diversitat sociotècnica al no tenir en compte les altres tecnologies no-artefectuals.

D’altre banda, vivim creient que cada nou artefacte produirà una millora en la vida humana, és el que anomenem imperatiu tecnològic, pensam que la tecnologia artefactual és sempre font de progrés i de superació.
Un dels greus errors en que caiem la societat és en el fet de separar conceptes tant estretament lligats com són tecnologia, ciència i societat (determinisme tecnològic).
El fet de que ens als anys 60-70 es replanteges l’imperatiu tecnològic, ens va permetre entendre que en el procés de configuració de les tecnologies, societat i ciències hi tenen un paper fonamental, és un procés multidireccional. “ al mismo tiempo que la tecnología construye la sociedad, los grupos y actores sociales, con sus valores e intereses, configuran la tecnología”. Aquesta nova visió és la que anomenem enginyeria heterogènia.

Una possible solució per evitar caure en tots aquests errors és el fet de tenir constància dels 4 grups en què “dividim” la tecnologia, cal canviar la visió restringida de la tecnologia per una visió més àmplia. Sense aquesta visió, ens serà impossible comprendre com la societat configura la tecnologia, i com aquesta construeix la societat.

Dividim la tecnologia en 4 grups per entendre-ho millor:

• Tecnologies organitzatives -->no són identificables amb cap objecte.Ex: família
• Tecnologies artefactuals --> identificables, certa independència envers els humans. Ex: rellotge, radiador.
• Tecnologies simbòliques --> tècniques de representació i construcció, substitueixen la realitat per símbols. Ex: moneda, estadística
• Biotecnologia -->incideix sobre la vida biològica. Ex: fecundació in vitro, vacunes.

Partint de la base de que avui dia encara es coneix poc tot el que implica el concepte tecnologia, cal educar un subjecte capaç d’entendre el procés de configuració de la tecnologia i amb una visió més àmplia ja que el procés de socialització tecnocientífic al que esteim sotmesos encara ignora les relacions entre ciència, societat i tecnologia, cal que societat i tecnologia és donin la mà de manera definitiva.

Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario