Les Tic a les nostres vides

El que més m'ha aportat la assignatura és tenir una visió molt més ample vers les noves tecnologies, pendre consciència de la importància que aquestes tenen a les nostres vides i el que consider més important, a crear una nova i correcte definició de tecnologia.
Amb la tecnoautobiografía vaig poder comprovar que la vida és tecnologia, constantment esteim envoltats d'ella però no ens adonem, per això és important saber què vol dir tecnologia i com utilitzar-la.
A part d'això, l'assignatura també m'ha permés desenvolupar la creativitat, la originalitat i la imaginació, que molts cops resta amagada dins meu.

També me n'he adonat de la importància que poden tenir les Tic a la nostra feina com a educadors, ja que pot ser una eina, un mitjà per aconseguir determinats objectius, un exemple clar és el projecte que vam desenvolupar a través de la wiki, on les tic simplement eren l'eina mitjançant la qual poder assolir uns objectius ben clars i definits.
Tornant a la wiki, crec que és una de les coses que més m'ha sorprés, ja que mai havia treballat amb grup a través de la wiki, crec que ha estat una experiència molt satisfactòria.

En referència a la presentació dels projectes, crec que va ser una oportunitat per veure com en àmbits molts diferents entre ells,les tecnologies poden tenir un paper molt important.

Així doncs, tan sols dir que el que en principi em semblava una assignatura una mica extranya, ha acabant essent el principi del camí cap a un bon ús de les tecnologies que constantment ens envolten.

Seguim el camí cap a un bon ús de les TIC!

Possiblement, aquesta publicitat no seria ni molt manco la ruïna de la marca, ja que tothom coneix la realitat.
El fet de que moltes marques tenen fàbriques a països on la mà d'obra és molt barata, i on la sobreexplotació està permesa, no és un fet nou ni desconegut, però tot i a tenir aquests coneixements, seguim consumint aquestes marques i possiblement res ho canviarà.

Així doncs, com bé ens diu la marca als consumidors: JUST DO IT; simplement fes-ho, consumeix!

Oscar Brahim

Oscar Brahim davant la crisi socioeconòmica que pateix Argentina i la crisi personal que travesa en aquell moment , opta per demostrar la seva disconformitat envers la societat capitalista.
La seva manera de fer-se escoltar és modificant pancartes publicitàries que veu cada dia des de dins el seu taxi, on es passa la major part del dia.

Com ho fa?

Mitjançant la creativitat aconsegueix transformar i distorsionar totalment els missatges que pretenen donar aquestes publicitats, que ell considera totalment capitalistes. Aconsegueix crear noves publicitats on la societat es pugui sentir identificada.
Més enllà de les seves creacions artístiques hi ha un rerefons de disconformitat, amb la transformació de la publicitat pretén lluitar contra la publicitat ideolitzada pels capitalistes i els valors i missatges que aquests volen transmetre mitjançant aquesta.
Cada símbol, cada fotografia, cada paraula que Oscar afegeix a la publicitat incial té un sentit, per una banda desvirtuar el missatge inicial, i per l' altra transmetre la seva disconformitat envers la situació del seu país.

Així doncs, podem dir que la transformació de les valles publicitàries mitjançant la creativitat, és el mitjà que Oscar té per poder transmetre a la societat la seva disconformitat, de demostrat la seva postura crítica envers una determinada manera d’entendre l’economia i la societat , en aquest cas el capitalisme.


Somos el resultado de lo que pensamos Oscar Brahim

Una educació 2.0 és possible?

Com molt bé sabem, les coses canvien i evolucionen constantment , i per tant, la web també ho fa.

Com molt bé ens va explicar en Xavi, s’ha passat d’una Web passiva,(Web 1.0) a una Web totalment dinàmica, on els usuaris poden generar, compartir i intercanviar informació (Web 2.0)
La Web 2.0 pretén potenciar la comunicació i les relacions socials, així com facilitar l’intercanvi d’informació generada per tots els usuaris, que han passat de ser passius a ser totalment actius.

Veient les característiques de la nova Web, seria possible aplicar-les a l’educació?

Actualment, els usuaris de l’educació ( alumnes) són totalment passius i sense cap possibilitat de participar a formar la xarxa de coneixement , a l’escola no hi ha cap mena d’intercanvi de informació entre alumne-professor, és a dir, la relació que hi ha és totalment vertical i jerarqueritzada.

Aplicant aquestes característiques, l’educació seria ben diferent. Els alumnes passarien a ser totalment actius i participatius, entre alumnes i professors es teixiria aquesta xarxa de coneixement mitjançant una relació horitzontal, sense jerarquitzacions, i on tothom ( alumnes i professors) pogués aportar la seva informació, compartir-la, contrastar-la i intercanviar-la. D’aquesta manera, la xarxa de coneixement estaria en creixement constant.


El fet de que l’usuari passi a ser actiu implica una responsabilitat i una implicació per part de l’usuari (alumne) però també fa que l’interès d’aquest augmenti ja que ell també es sentirà part d’aquest projecte, en aquest cas, de crear coneixement. Alhora que l’interès per part dels alumnes creix, les problemàtiques educatives actuals com són el fracàs i l’absentisme escolar podrien anar reduïnt-se de manera considerable.


Apostem per una educació 2.0?




Foto: Dominic's pics

La meva relació al llarg de la vida amb la tecnologia

El fet de representar la nostra relació amb la tecnologia al llarg de la vida m’ha fet veure que la vida en si mateixa és tecnologia. Constantment estem consumint tecnologia i ni ens adonem, potser a causa de la visió tancada que tenim de tecnologia.
Nosaltres creixem i la tecnologia ens acompanya al llarg de la vida, la tecnologia també creix, evoluciona al nostre costat. Per això crec que és important tenir consciència de que nosaltres som consumidors i alhora productors de tecnologia.

El que m’he adonat és que la tecnologia que més rellevància ha tingut per jo és la tecnologia organitzativa; la família, escola, amics... Sense deixar de banda les altres que m’ha permès gaudir de la música, de l’esport, dels viatges, de les excursions,etc.

El que vull transmetre amb la meva tecnoautobiografía és la importància que té la tecnologia a les nostres vides , ja que possiblement si aquesta tecnologia no hagués estat present no seriem les mateixes persones, ni potser estaríem.
Per açò, a la tecnoautobiografía he volgut destacar allò que considero més important en la meva vida com ara la família, els amics, els esports i la música, sense deixar de banda tota aquella tecnologia que ens fa la vida més fàcil i còmode!

En Finlandia internet será un derecho constitucional

Desde el 2010 en Finlandia internet será un derecho constitucional, lo que significa que el Estado les dará conexión a las personas que no posean. Esta medida entrará en vigencia desde julio del año próximo y, como mínimo, la conexión tendrá que tener una velocidad de 1Mbps, pero esto es sólo una medida transitoria ya que, supuestamente, para el año 2015 pretenden llegar a tener 100Mbps. Finlandia se convierte así en el primer país del mundo en declarar que una conexión a internet de alta velocidad es un derecho constitucional.

M'ha sorprés molt veure aquesta noticia i sobretot m'ha fet reflexionar sobre si el fet de posar internet a totes les coses disminuirà el risc d'exclusió de la societat.

Personalment consider que el fet de posar internet a casa de totes les famílies no implicarà que tothom tengui les competències bàsiques per fer-ne un bon ús, i per tant, la problemàtica es mantindrà.
La solució no crec que sigui tant sols donar les eines , sinó que és molt més complexe, és tracta de donar eines però també educar a les persones perquè siguins capaces d'utilitzar-les adequadament.

Avui ja és demà!

Al llarg de la història s’ha cregut que l’humà era l’amo i senyor de la naturalesa i s’ha relacionat màquina-tecnologia (mite de la màquina). Les conseqüències d’aquests pensaments són encara visibles a la societat, sobretot a la d’Occident.



Per una part, tendim a prejutjar una societat envers la seva possessió d’artefactes, és a dir, fèiem judicis sobre el subdesenvolupament o el progrés d’una societat fixant-nos amb els aparells que tenen, sense tenir en compte si han desenvolupat altres tecnologies no-artefactuals, d’aquesta manera menyspreem la diversitat sociotècnica al no tenir en compte les altres tecnologies no-artefectuals.

D’altre banda, vivim creient que cada nou artefacte produirà una millora en la vida humana, és el que anomenem imperatiu tecnològic, pensam que la tecnologia artefactual és sempre font de progrés i de superació.
Un dels greus errors en que caiem la societat és en el fet de separar conceptes tant estretament lligats com són tecnologia, ciència i societat (determinisme tecnològic).
El fet de que ens als anys 60-70 es replanteges l’imperatiu tecnològic, ens va permetre entendre que en el procés de configuració de les tecnologies, societat i ciències hi tenen un paper fonamental, és un procés multidireccional. “ al mismo tiempo que la tecnología construye la sociedad, los grupos y actores sociales, con sus valores e intereses, configuran la tecnología”. Aquesta nova visió és la que anomenem enginyeria heterogènia.

Una possible solució per evitar caure en tots aquests errors és el fet de tenir constància dels 4 grups en què “dividim” la tecnologia, cal canviar la visió restringida de la tecnologia per una visió més àmplia. Sense aquesta visió, ens serà impossible comprendre com la societat configura la tecnologia, i com aquesta construeix la societat.

Dividim la tecnologia en 4 grups per entendre-ho millor:

• Tecnologies organitzatives -->no són identificables amb cap objecte.Ex: família
• Tecnologies artefactuals --> identificables, certa independència envers els humans. Ex: rellotge, radiador.
• Tecnologies simbòliques --> tècniques de representació i construcció, substitueixen la realitat per símbols. Ex: moneda, estadística
• Biotecnologia -->incideix sobre la vida biològica. Ex: fecundació in vitro, vacunes.

Partint de la base de que avui dia encara es coneix poc tot el que implica el concepte tecnologia, cal educar un subjecte capaç d’entendre el procés de configuració de la tecnologia i amb una visió més àmplia ja que el procés de socialització tecnocientífic al que esteim sotmesos encara ignora les relacions entre ciència, societat i tecnologia, cal que societat i tecnologia és donin la mà de manera definitiva.

Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario

Quin model de societat de la informació volem i quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Com moltes vegades ens passa, allò que esteim fent no té res a veure amb el que realment volem fer.


En aquest cas, crec que hi ha un gran abisme entre el model de societat que s'està construïnt i el model que s'hauria de construir.


Pens que s'esta construïnt una societat que no és capaç d'assimilar, seleccionar, gestionar i qüestionar la informació. Vivim a una societat en què la informació esta interconectada però que no tothom pot tenir-hi accés, i d'aquí deriven els problemes d'exclusió social , d'analfabetisme, etc.

Crec que la societat que hauriem de construir ( potser és idílica) és una societat on la informació sigui a l'abast de tothom, és a dir, que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats i que ningú quedi exclós pel fet de no poder accedir a la informació. Que el fet de que la informació estigui interconectada aporti multiculturalitat, coneixement, valors, etc. i no exclusións.

El paper de les TIC és fonamental ja que gràcies a elles és produeix aquesta difusió massiva de informació, en el qual ni el temps ni l'espai suposen un problema. Per això, crec que és molt important formar persones CRÍTIQUES, capaçes de qüestionar tot allò que reben i de fer un bon ús de les TIC.


Així doncs, crec que un bon model de societat de la informació seria aquella on tothom pogués tenir accés a les TIC i a la informació. D'aquesta manera la informació s'enrriquiria de coneixements, cultura, valors, costums,etc. Un bon model de societat seria aquella on totes les persones tinguessin les competències suficients per fer un bon ús de les TIC i per ser crítiques davant la informació.


Hi ha que dir que personalment crec que és molt difícil que això ocurreixi, vosaltres que creieu?

Natius o immigrants digitals?

Tot i que al principi no tenia gaire clar a quin grup incluir-me, al dels natius o al dels immigrants digitals,després de llegir l’article he resolt el meu dubte de manera contundent.

La frase amb que més m’he identificat és : “Los casos más evidentes son probablemente la ortografía, que se vuelve código impenetrable para los adultos; los SMS que algunos pueden teclear con una sola mano en el bolsillo a velocidad razonable; o su manera de utilizar las mensajerías instantáneas con 10 ventanas abiertas, y 10 diálogos simultáneos en los cuales comunican por fragmentos” El fet d’escriure sms o parlar alhora en molta gent és per jo un fet del més normal i quotidià.

Una altre frase amb la que també m’he identificat és “Los nativos prefieren compartir emociones. No sólo venden y compran en línea. Encuentran empleos, amigos y hasta parejas, lo cual no es tema de comentarios, pero sí un hecho de su vida cotidiana.”, el fet de compartir emocions és una cosa que moltes vegades faig de manera inconscient, el simple fet del nick ja pot reflectir el teu estat d’ànim, el que sents, el que penses,etc.
El faceebook també és una altre manera de compartir experiències i emocions, de tenir contacte amb amics,etc. El fet de comprar per Internet és una cosa que també faig en ocasions, ja que resulta molt més còmode i a vegades més barat.

Així doncs, després d’analitzar totes les coses que faig dia a dia de manera conscient o inconscient a través d’aparells digitals, puc afirmar que som NATIVA DIGITAL.